Seychelles, paradís equatorial

DSCN5143

Sembla que era abans d’ahir, però aviat farà tres anys de la darrera entrada en aquest modest i gens freqüentat blog. He estat dos estius gairebé sense fer immersions, només cinc en total. Fem una petita repassadeta:

  • Una immersió a l’Algarve, Portugal, amb una aigua molt freda, un mar poc amistós i poca visibilitat, i a sobre sortint d’un refredat traïdor d’estiu. En definitiva, una immersió per oblidar, excepte que en aquella immersió vaig poder veure sípies per primer (i de moment últim) cop.
  • Tres immersions Mataró, sense massa història, si no fos perquè en una d’elles vaig perdre la càmera de vídeo, gairebé nova, que a hores d’ara encara deu estar surant en algun lloc del Mediterrani. Ep, si algú la troba, és meva.
  • I finalment, una immersió a Les Medes, encara que amb un centre de busseig de l’Escala, Orca Diving l’Escala, a qui encara dec una visita, ja que els he d’agrair, concretament a l’Eva, la propietària del centre, per ajudar-me en un treball del màster que estic fent actualment.

Doncs bé, aquest any, doncs, ja tocava treure les teranyines a l’equip de busseig. Les complicades circumstàncies familiars i laborals que se’ns han donat en el darrer any i mig ens han portat, al final, a la Mercè i a mi, a decidir-nos per fer un viatge una mica més especial que de costum, per allunyar-nos una mica de tots els problemes dels darrers temps.

I de tots els llocs possibles per viatjar, un dels millors potser són les meravelloses Illes Seychelles, paradís equatorial, on, òbviament, he planejat de fer un seguit d’immersions, que al final han estat, en total, nou.

Les Illes Seychelles és un arxipèlag de 115 illes que s’estenen en una àrea immensa al nord-est de Madagascar, una mica per sota de la línia equatorial, i per tant, a l’hemisferi sud. Si es tenen diners i temps, hi ha algunes illes pràcticament verges que són especialment indicades per als submarinistes, com per exemple l’espectacular illa d’Alphonse, o la ignota illa d’Aldabra, un esplèndid atol·ló on es troba una de les dues comunitats naturals de tortugues gegants que hi han al món (l’altre és a les illes Galàpagos).

Però, bé, tornant a la realitat, en aquest cas ens vam conformar en anar a les illes principals, Mahe i Praslin, i fer una visita d’un dia a la bonica illa de La Digue, al costat de Praslin. Tot i ser les illes més poblades de l’arxipèlag, no deixen de ser un paradís per a qualsevol persona que vingui de la superpoblada d’Europa. És tot un luxe poder-se estirar sota una palmera en una platja on, com a molt, hi han deu persones, i, sovint, no n’hi ha cap. L’aigua del mar és cristallina, i, a la sorra, blanca i fina, hi fan curses dotzenes de crancs de la mida d’un puny. S’agraeix que, en el món, encara hi hagin llocs com aquest on la natura encara no hagi cedit a la destrucció de l’home. És un viatge que cal fer al menys un cop a la vida, si els diners i la salut ho permeten.

Les immersions

En quant a les immersions, tot i que probablement no les he pogut fer en la millor època (finals de juny i principis de juliol), han estat en general espectaculars, per la gran varietat de vida marina que et pots trobar en pocs minuts, per la bellesa dels peixos equatorials de colors extrems, per l’immens mar de corall que de vegades no sembla finalitzar mai, i perquè he pogut observar, per primer cop taurons i tortugues en llibertat. Un gran luxe que explicaré a continuació. Tal com vaig fer en les darreres immersions a Lanzarote, he baixat a les profunditats amb una càmera de vídeo Intova Edge X, que em permetrà mostrar-vos una mica millor el resultat de les immersions. Els noms dels peixos que pugui reconèixer en els vídeos els mostraré en anglès, i en algun cas faré una traducció lliure al català. Recordeu que la identificació dels peixos l’he fet de manera completament lliure, i potser alguns d’ells poden ser equivocats.

Immersió #64 – 29/06/2016 – Red Point – Praslin – Seychelles

Profunditat màxima: 17,3 m.
Temps total: 58 minuts.

Tot i que la intenció inicial del viatge era anar amb una altre centre de busseig, finalment l’amo del lloc on ens allotjàvem a Praslin ens va recomanar anar a Whitetip Divers, que es trobava tot just a l’altre banda de l’illa, a prop de la zona que anomenen la Côte d’Or de Praslin, probablement la zona més maca de la illa. El centre està just al costat del complexe hoteler Paradise Sun. Efectivament la decisió va ser encertada, perquè es van portar força bé: l’Arnaud el propietari del centre, l’hiper-amable Juliette, i la simpàtica Simona que em va venir a buscar a l’allotjament el primer dia, però especialment en Chris, l’instructor amb qui vaig anar a la majoria d’immersions i que va demostrar conèixer bé els racons on es podien trobar els animals més interessants. Sortint en barca des de gairebé davant del centre vam fer fins a cinc immersions, algunes d’elles espectaculars.

A la primer immersió, acompanyat per un noi de Madrid que estava de viatge de noces a Seychelles, vaig fer la primera immersió. Sense ser una gran immersió, ja vaig poder copsar la gran varietat de peixos i vida que em trobaria en els dies vinents. Malauradament, em vaig oblidar de fer entrar aigua a la tapa del filtre vermell de la càmera, amb la qual cosa hi va quedar atrapada una bombolla d’aire que va aparèixer a la major part del vídeo, i, per tant, d’aquella immersió, he pogut conservar poques imatges amb qualitat, però suficients com per a fer un vídeo prou interessant. D’entre tots ells destaca el peix lleó (Devil firefish), el primer dels molts que vaig veure a Praslin. També hi havien d’altres tipus: peix lloro (Parrotfish), peix globus (Puffer), peix corall (Pennant coralfish), peix àngel, peix rat-penat, peix emperador (Oriental sweetlips), una babosa verrugosa (Varicose wart slug) i un bonic banc del que semblaven Moontail bullseye (que curiosament en castella s’anomenen… Catalufes…).

Immersions #65 i #67 – 29 i 30/06/2016 – St Pierre – Praslin – Seychelles

Immersió #65:

Profunditat màxima: 10,8 m.
Temps total: 54 minuts.

Immersió #67:

Profunditat màxima: 9,4 m.
Temps total: 54 minuts.

Les dues immersions que vaig fer a St. Pierre, un illot de poc més de 50 metres de diàmetre que es troba just al davant del centre de busseig, van ser de poca profunditat, però això no va ser impediment per a que fossin dues de les millors immersions d’aquells dies. En aquest punt es fan immersions de bateig o per al curs de Open Waters, i, per tant, la dificultat és mínima. En canvi la varietat de vida en aquesta zona és espectacular. Els propis instructors de Whitetip Divers tenen localitzada una roca sota la qual s’hi troben de forma habitual un grup de 5 o 6 taurons Whitetip, que es caracteritzen, com el seu nom indica, per tenir la punta de l’aleta dorsal de color blanc. També vaig poder observar una tortuga, la primera que he pogut veure en llibertat. D’altres especies de peixos que vaig veure: peix lleó, peix pedra, un banc impressionat de molls, peix àngel emperador, congre, pops, una simpàtica llagosta, etc…

Immersió #66 – 30/06/2016 – Ave Maria – Praslin – Seychelles

Profunditat màxima: 20,9 m.
Temps total: 57 minuts.

Una immersió amb massa gent pel meu gust, al costat d’un illot anomenat Ave Maria. En ella  vaig tenir l’oportunitat de veure una tortuga des de ben a prop. He de dir que observar una tortuga en llibertat et dóna una sensació d’alegria, de bon rotllo. Veus a la tortuga feliç, anant a alguna banda, potser a buscar menjar, potser a visitar a alguna amiga… Les tortugues no són animals estranys per a nosaltres. Estem relativament acostumats a veure’n a les cases de algunes persones, però us he d’assegurar que quan les veus en llibertat te n’adones de lo poc felices que deuen ser en un lloc tan poc natural com el pis o el jardí d’algú.

La zona era plena de coralls on s’amagaven i s’hi refregaven multitud de peixets petitons. També destacaria la manta que estava adormida a la sorra i una estrella de mar coixí, una de les tres o quatre que vaig veure a Seychelles, que realment et feia venir ganes de posar-hi el cap per dormir, o el peix àngel emperador, de dimensions considerables que vam observar cap al final de la immersió.

Immersió #68 – 02/07/2016 – Booby rock – Praslin – Seychelles

Profunditat màxima: 17,6 m.
Temps total: 58 minuts.

La darrera immersió a la illa de Praslin. En una mar una mica moguda i amb un onatge persistent, vam fer aquesta immersió a Booby rock. Després d’esperar cinc minuts a que una de les noies que anava amb nosaltres pogués baixar (la mar estava realment complicada aquell dia i els moments previs a la baixada no van ser precisament agradables), vam poder començar el passeig. Mentre esperàvem, però, a uns 10 metres de profunditat, vaig poder observar un corall on, com sempre, s’hi amagaven i refregaven tot un grupet ben divertit de peixets. Aquesta vegada, però, hi havia un guarda de seguretat ben curiós que vigilava aquella zona prohibida: un peix pallasso que se’m va encarar per protegir el seu racó sagrat i que vaig poder filmar. Tot un personatge, aquest peixet.  En aquesta immersió destacava la gran gran quantitat de peixos petites i de diversitat de vida. To un espectacle. En aquesta immersió vaig poder observar, entre d’altres: peix papallona, peix àngel de tres taques, peixos corall, peix àngel emperador, peix pallasso, peixos flauta, peixos ballesta, etc…

 

Immersió #69 – 06/07/2016 – Arena – Mahe – Seychelles

Profunditat màxima: 25,2 m.
Temps total: 50 minuts.

La primera de les quatre immersions que vaig fer a Mahe, en el centre de busseig que forma part del espectacular superhotel de luxe Constance Ephélia, situat al Cap Ternay, a la banda oest de l’illa. Aquest hotel ocupa una àrea immensa al costat del parc natural marí de Baie Ternay, i dins del qual hi pots trobar dues platges esplèndides, potser les millors cales que vam trobar a les dues illes principals, i, fins i tot, hi ha uns aiguamolls que són el paradís dels mosquits. Vaig escollir aquest centre de busseig per la seva proximitat al parc natural, i, tot i que les immersions van ser prou maques, la veritat és que les immersions em van costar un ull de la cara, potser de les més cares que he hagut de pagar mai. La instructora que va baixar amb mi en les immersions, que es deia Dynora, per altre banda, es va limitar a acompanyar i controlar als submarinistes, i en alguns moment (massa pocs pel meu gust), a buscar algun tipus d’animal entre els forats de les roques. Això, si, al sortir de la immersió, et donaven una tovallola i una ampolla d’aigua, cosa que no m’havien fet mai en la setantena d’immersions que he fet fins ara.

A part d’això les immersions van ser força maques, especialment la primera i la darrera. Malauradament, per a les dues primeres no tinc imatges perquè se’m va omplir la memòria de la càmera, i, per tant, no vaig poder gravar pràcticament res. Per tant no us podré ensenyar una de les meravelles que vaig poder veure en aquesta primera immersió: un peix lloro gegant de cap geperut, més gran que una persona, espectacular i preciós. Una joia que va eclipsar, fins i tot, les mantes i taurons que també vaig veure en aquella mateixa immersió. Vaig baixar acompanyat d’un senyor gran anglès, molt simpàtic, al que se li va acabar molt aviat l’aire, perquè no parava de moure’s.

Immersió #70 – 06/07/2016 – Conception South – Mahe – Seychelles

Profunditat màxima: 17,4 m.
Temps total: 48 minuts.

En aquesta immersió vam baixar amb un grup de persones del hotel, entre elles un nen de 10 anys que va demostrar tenir força traça dins de l’aigua. Malauradament, al no tenir imatges de la immersió, no recordo gran cosa d’ella i no puc donar més detalls. Només recordo que hi havia bastant d’onatge i no va ser una immersió massa còmoda.

Immersió #71 – 07/07/2016 – Kap Matoupa – Mahe – Seychelles

Profunditat màxima: 21,5 m.
Temps total: 55 minuts.

Aquesta immersió va ser una mica decebedora, ja que per desgràcia no vam poder aprofitar bé que, aquest cop, baixava jo sol amb la instructora a sota l’aigua. En el lloc on vam anar hi havia corrent, i es feia difícil moure’s amb llibertat. Tampoc hi havia una gran visibilitat, degut al corrent. Vam veure força vida, però no tanta com hagués desitjat. El més destacat van ser alguns peixos globus ben macos, especialment un de força gran que vam veure cap al final de la immersió. D’altres peixos que vam veure: Peix cirugià de coll blanc, peixos rat-penats, damiseles, etc…

Immersió #72 – 07/07/2016 – Baie Ternaie – Mahe – Seychelles

Profunditat màxima: 16,7 m.
Temps total: 52 minuts.

La darrera immersió a Mahe i a Seychelles, una de les més maques i còmodes d’aquests dies. Al parc natural de Baie Ternaie, en una barrera de corall, a poca profunditat, amb bona visibilitat, s’hi podia observar tanta vida que era impossible copsar-ho tot amb la càmera. També s’han de destacar les grans formacions coralines i d’altres plantes o esponges impressionants que cobrien una bona part del sol marí. Bancs de flautes, una tortuga, peixos lleó, … va ser com un resum de l’estada a les Seychelles, un paradís per a la vida equatorial. Em van quedar ganes de tornar-hi.

 

Conclusió

Grans immersions les que he viscut a Seychelles, en general. En totes elles hi han hagut moments espectaculars, on se’m mostrava la bellesa de la vida submarina en un dels llocs del món amb més diversitat de vida marina. Molt recomanable per a tots aquells que vulguin gaudir unes hores sota l’aigua!

Anuncis
Anèmona gegant

Lanzarote, l’illa del foc.

Doncs ja tornem a capbussar-nos de nou!

Aquest cop explicaré les aventures que he viscut a Lanzarote durant la segona quinzena de setembre. En aquesta illa de l’arxipèlag de Les Canàries, d’un paisatge lunar extraordinari, d’una bellesa nua i colpidora, he pogut gaudir d’algunes immersions força espectaculars. A més, aquesta vegada porto algunes novetats que aviat explicaré. Però anem a passos.

El centre.

Primer de tot ens situem, i per fer-ho, parlaré del centre de busseig amb qui he fet les immersions. Es tracta del centre Cala Blanca, situat a Playa Blanca, al sud de Lanzarote.  Us he de confessar que no vaig ser jo qui va trobar la web de Cala Blanca, sinó la Mercè, la meva companya. Em va dir que havia trobat una Web d’un centre a Lanzarote que tenia traducció al català, cosa ben estranya, perquè la gran majoria només estaven en castellà, anglès o alemany. Picat per la curiositat hi vaig entrar i em va agradar. Només pel fet de tenir la web en català ja li donava uns punts per sobre els altres. A més, tenia el gran avantatge d’estar a només dos minuts en cotxe d’on estaríem allotjats aquells quinze dies. Els vaig enviar un correu que em van contestar molt aviat i els vaig comunicar que aniria a veure’ls per concretar com faríem les immersions. El fet de seleccionar un centre de busseig per Internet, sense més referències que la pàgina Web és una mica arriscat, però la veritat és que, aquest cop, la decisió d’anar amb ells va ser completament encertada.

El centre el porten un català de Terrassa, l’Eduard Altisen, i la seva dona, l’Alessandra. Ja fa temps que penso que una part de la gràcia del busseig és la gent que t’acompanya a la barca i dins de l’aigua. Per a les persones com jo, amateurs o submarinistes d’un cop o dos a l’any, és important sentir-se a gust amb el guia o instructor. També valoro molt que estiguin per tu i el tracte a Cala Blanca va ser senzillament espectacular. En aquest cas ajudava també el fet que estava en temporada baixa i no hi havia molta gent, però en qualsevol cas, l’Eduard i la gent del centre amb qui he bussejat, el Gustavo, el Kai i el Giovanni m’han fet sentir molt a gust i m’han fet gaudir de cadascuna de les immersions. Si us parlo de les galetes casolanes amb trossets de xocolata fetes per l’Alessandra que ens menjàvem entremig de les immersions, o de la focaccia amb que ens van obsequiar un dels dies un cop vam haver tornat, o del boníssim vi dolç de malvasia amb que recuperàvem una mica de temperatura un cop finalitzades les immersions, potser entendreu, doncs, que sense cap mena de dubte, si torno algun cop a Lanzarote, ja sabré a quin centre de busseig aniré.

Les novetats d’aquest any.

Aquest cop, a Lanzarote, vaig aprofitar per a fer el curs de Advanced Open Waters (AOW) de PADI amb la gent de Cala Blanca. Tot i que ja ho portava bastant rumiat, l’Eduard i l’Alessandra em van acabar de convèncer de fer el curs, ja que només amb cinc immersions, llegint un llibre de teoria i omplint unes fitxes ja podia obtenir el títol.

Aquest any, a més, he afegit un parell d’innovacions tècniques. Per primer cop baixava amb un ordinador de busseig, regal de Reis de la Mercè que encara no havia estrenat. Concretament es tracta d’un ordinador de la marca Cressi, model Leonardo. Es tracta d’un ordinador amb les funcions bàsiques, però més que suficient per mi, que no faig moltes immersions. L’ordinador et registra la profunditat, el temps sota l’aigua, temperatura i temps de descompressió necessari, entre d’altres coses. Està preparat per si busseges amb aire o amb nítrox. Amb aquest ordinador les immersions es fan més segures i per tant pateixes menys pel temps dins de l’aigua i pots gaudir més de les immersions.

La segona innovació és que per primer cop he gravat vídeo dins l’aigua. Els resultats els veureu més endavant. Són espectaculars, molt millors que el que he fet fins ara. Després de descobrir el món de la imatge en moviment crec que aparcaré la fotografia submarina, al menys per un temps, i em dedicaré a gravar en vídeo. Amb el vídeo et fas més la idea de com és el món submarí, com es mouen els animals i peixos dins l’aigua. Amb el vídeo pots copsar millor la grandesa de la vida que queda amagada sota el mar per als pobres mortals que es queden a la superfície i no gosen posar el cap sota l’aigua.

Les immersions.

Així doncs, passo a parlar de les immersions. En vaig fer sis a Playa Blanca i quatre a Puerto del Carmen. En total en vaig fer 10 que us detallo a continuació, amb les corresponents imatges i vídeos.

Immersió #49 – 17/09/2013 – Catedral – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 31,6 m.
Temps total: 41 minuts.

Per a fer aquesta immersió només érem tres persones: el Gustavo, el guia, el meu company d’immersió, anomenat Antonio i jo. Ens vam desplaçar fins a Puerto del Carmen, concretament al costat de Playa Chica, on em va sorprendre la quantitat de submarinistes que hi havia muntant i desmuntant equips. Hi havia un petit moll on no paraven d’anar i venir barques que es desplaçaven cap als punts de baixada carregades de gent. Allò semblava Les Rambles. Em va comentar el Gustavo que aquell era un dels punts d’immersió més concorreguts d’Europa….

Un cop allà, el nostre grup sortia directament des del moll, sense pujar a cap barca, la qual cosa implicava que havíem de posar-nos l’equip sencer, ploms, ampolla i caminar més de 100 metres fins a les escales que baixaven a l’aigua. Imagineu-vos la gràcia que fa caminar aquell tros amb 25 quilos de més a sobre i a gairebé 30º de temperatura… Una experiència …. refrescant. Per sort un cop a l’aigua te n’oblides de la suada que acabes de fer.

Aquesta va ser la primera immersió del curs d’AOW, la de profunditat, que obligatòriament cal fer en el curs. Per tant per primer cop baixava fins als 30 metres. Abans de començar t’expliquen que al voltant dels 25 metres els submarinistes acostumen a experimentar el que s’anomena narcosi del nitrogen, una mena de mareig semblant a la embriaguesa provocat per l’acumulació de nitrogen a la sang i que efectivament vaig notar mentre estava a baix. Durant la immersió et fan comprovar com es veuen de diferent els colors a certa profunditat. En aquesta primera immersió vaig poder observar com funcionava el meu ordinador de busseig i com marcava el temps límit en que podia estar sota l’aigua sense haver de fer una parada addicional de descompressió.

En quant a la immersió, ens vam trobar amb força vida: una morena i una gamba que compartien el cau i tota mena de peixos comuns de les Illes Canàries: pejeverdes, viejas, tamboriles, tapaculos... Realment sorprenent, tenint en compte la proximitat amb la costa i amb Puerto del Carmen, just allà mateix. També ens vam endinsar dins del que s’anomena Catedral, una cova amb les parets amb molta vida, on acostuma a viure un mero que té nom propi i tot, Félix, però que per desgràcia aquell dia havia anat a fer una visita a uns familiars i no es trobava a casa seva.

Immersió #50 – 17/09/2013 – El muellito – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 30,7 m.
Temps total: 42 minuts.

Un cop vam haver fet el descans entre immersions, després de tastar per primer cop les boníssimes galetes casolanes de l’Alessandra, ens vam preparar per a fer la segona immersió obligatòria del curs AOW: la immersió de navegació. En aquest cas el Gustavo ens va explicar com havíem de fer servir la brúixola per orientar-nos i per establir un camí en forma de quadrat que ens fes tornar al punt de sortida. Un cop fet un petit entrenament fora l’aigua, i després de tornar a fer els 100 metres de rigor carregats com una mula, vam baixar a l’aigua i vam anar nedant fins just al davant d’on ens havíem equipat per a fer la baixada. Un cop fets els exercicis de navegació dins de l’aigua vam fer una volta un altre cop al voltant dels 30 metres. En aquest cas vaig notar de forma més intensa la narcosi del nitrogen, però tot i així, la sensació era molt més suau del que el propi nom pugui fer semblar.

Durant la immersió vam poder observar un altre cop la vida d’aquell tros de costa i especialment un camps d’anguiles jardineres espectaculars que anaven amagant el cap a la sorra a mesura que ens acostàvem.

Immersió #51 – 19/09/2013 – Las Coloradas – Playa Blanca – Lanzarote

Profunditat màxima: 16,3 m.
Temps total: 47 minuts.

Aquesta vegada es tractava de fer la immersió amb nítrox per al curs d’AOW. Per primer cop bussejava amb nítrox en comptes d’aire. Vam sortir del port de Playa Blanca i ens vam desplaçar a un punt proper davant de la costa. En aquest lloc una llengua de lava travessa una franja del fons marí. A la part inferior d’aquest riu de lava l’aigua ha anat formant estretes coves on es pot observar molta vida.

Un cop abaix vam anar resseguint la llengua de lava. El guia era el Gustavo i ens acompanyaven dos nois, un suís i un català, l’Albert Marín, amb qui vaig coincidir només aquell dia. Poc després d’haver començat la immersió em va començar a fer mal els dits de la mà esquerra. Probablement havia tocat sense adonar-me’n alguna cosa que em va provocar un dolor no molt fort, però força desagradable,  que em va durar fins gairebé a la nit. Vaig anar fent la resta de la immersió pendent que no se’m caiguessin els dits en qualsevol moment i potser no vaig estar massa pendent d’observar les formes de vida.

En qualsevol cas, però, durant la immersió vam poder veure unes quantes coses interessants: anèmones gegants, crancs aranya, meros, les clàssiques viejas…  En un moment de la immersió traspassàvem el riu de lava per sota i anàvem a parar a l’altra banda.

Immersió #52 – 19/09/2013 – Flamingo – Playa Blanca – Lanzarote

Profunditat màxima: 19,5 m.
Temps total: 46 minuts.

Aquesta va ser una de les millors immersions de les que vaig fer a Lanzarote, no tant pels animals que vam veure sinó per la quantitat de vida que vam observar. Grans bancs de peixos, especialment salemas, desfilaven per davant nostre. Tota una sensació d’intrusió en aquell espectacle de la natura del que vam gaudir-ne força.

En aquesta immersió es tractava de fer la sortida des de vaixell del curs AOW. Mentre estàvem a baix vam veure, a banda dels increïbles bancs de peixos, uns quants animals interessants: dues Lady Escarlata, anèmones gegants, un pop, cabrillas, una cabrilla pintada ben maca, crancs aranya, i fins i tot un chucho ben amagat i que amb prou feines vaig poder fotografiar.

Immersió #53 – 21/09/2013 – Las lenguas – Playa Blanca – Lanzarote

Profunditat màxima: 21,2 m.
Temps total: 50 minuts.

Acompanyat aquesta vegada per un italià que fa temps que viu a Lanzarote, en Gianni, tres homes francesos, en Kay i jo, vam anar a un punt al davant de Playa Blanca on dues llengües de lava s’endinsen al mar des de la costa. Mentre ens hi atansàvem amb la barca vaig poder veure un peix saltant fora de l’aigua a una velocitat sorprenent, probablement fugint d’un depredador. Un altre cop la natura se’ns mostra en tota la seva cruesa.

En aquest cas vam poder trobar de nou bancs de salemas i sards ben grans, algun gallo verde, crancs aranya, un chucho impressionant que se’ns va passejar pel davant, escórpores, i una morena que ensenyava una bona part del cos a sota una roca.

Immersió #54 – 21/09/2013 – Punta Berrugo – Playa Blanca – Lanzarote

Profunditat màxima: 18,9 m.
Temps total: 57 minuts.

Per primer cop agafava una càmera de vídeo, en aquest cas de la marca Intova que em van deixar del centre per a poder fer la immersió de vídeo del curs AOW. En un lloc especialment apropiat per a això, ja que ens vam trobar amb gran quantitat de vida que vaig poder filmar. La immersió va ser especialment llarga, perquè el Kay va entrar en descompressió. Justament jo aquell dia m’havia deixat l’ordinador a casa, amb la qual cosa vam haver d’esperar tant ell com jo un temps addicional durant la parada de seguretat, que es va fer eterna.

Com podreu veure en les imatges la quantitat de vida en aquell punt és realment impressionant. Vam veure chuchos, anèmones gegants, bancs de sards, sames, morenes,  bancs de barracudes, … una explosió de vida difícil d’oblidar.

Immersió #55 – 23/09/2013 – Richie’s place – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 34.9 m.
Temps total: 33 minuts.

De nou vam tornar a Puerto del Carmen per a fer dues immersions de profunditat, aquest cop acompanyats per tres russos, dos nois i una noia, procedents de la regió de Sibèria, i un noi basc. El que va ser el meu company d’immersió aquell dia, un dels russos, anomenat Alejandro (o Sasha) era un tros d’armari, campió de lluita lliure, capaç de carregar-se dues ampolles d’aire a l’esquena com si res. Sens dubte era millor estar de bones amb ell…

Després de l’experiència de la darrera immersió, amb les espectaculars imatges de vídeo que vaig agafar, em vaig decidir comprar una càmera al propi centre de busseig, juntament amb un filtre vermell per compensar la pèrdua d’aquest color dins de l’aigua. Per desgràcia vaig oblidar de posar l’hora de la càmera correcta i també de treure un petit plàstic que tapava la lent, amb la qual cosa algunes imatges de prop van quedar borroses en aquesta immersió i en la següent.

Les dues immersions del dia van ser ben a prop de Puerto del Carmen. La primera en un lloc anomenat Richie’s place en homenatge a un guia de submarinisme molt conegut a Lanzarote, ja mort. La immersió no va ser especialment espectacular en quant a la vida que vam trobar, i va ser curta per la profunditat a que vam anar, tot i que vam veure algunes coses interessants, com els divertits peixos trompeta, meros i bastants cucs de foc.

 Immersió #56 – 23/09/2013 – Los pecios – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 31.5 m.
Temps total: 34 minuts.

Just al costat del port de Puerto del Carmen es troben enfonsats fins a sis vaixells que els turistes submarins podem visitar. Durant la immersió en vam veure tres, un d’ells en força bon estat tot i que al fer l’ampliació del moll el van mig enterrar entre el formigó, un antic vaixell tonyinaire de casc metàl·lic, i un altre bastant malmès de fusta, on no s’observava res especialment interessant. En el meu cas es tractava del primer cop que anava a veure vaixells enfonsats. És impressionant la quantitat de vida que acostuma a viure en els vaixells enfonsats, tot i que el que vam veure van ser peixos bastant comuns. També és ben interessant veure com el mar s’apropia dels objectes que s’empassa, com se’ls fa seus i com la vida floreix allà on mai hauries pensat que pogués aparèixer, sobre el casc metàl·lic d’un vaixell.

De les imatges del vídeo podem destacar un petit banc de barracudes, algun cuc de foc, un cranc ermità molt divertit que vaig enxampar mentre passejava per l’exterior del casc, però que va quedar molt borrós en les imatges i una fula que se’m va encarar perquè n’estava tipa dels paparazzis com jo. Mentre sobrevoles els vaixells enfonsats tens la sensació d’estar protagonitzant una pel·lícula de ciència ficció, a punt per abordar una nau abandonada enmig de l’espai.

Immersió #57 – 25/09/2013 – Emisario – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 17.9 m.
Temps total: 50 minuts.

Vam arribar el darrer dia d’immersions i vam poder fer-ne dues de força maques, aquest cop acompanyats un altre cop per en Gianni i en Giovanni, i una espectadora de luxe, la Mercè, que ens va acompanyar a la barca i no es va marejar. En Gianni es va dedicar a donar menjar a unes amigues seves morenes, o millor dit, a unes morenes amigues seves, que no és el mateix. Tot i que hi ha gent que es qüestiona sobre l’ètica de donar de menjar als peixos, cal dir que veure les morenes de prop, sortint del seu cau, mostrant la forma de nedar i el domini del seu cos, té un atractiu innegable. En Gianni, a part d’un bussejador incansable és un gran coneixedor de la zona i ens va mostrar coses que potser se’ns haguessin passat per alt.

En aquesta immersió vam visitar la zona on dues canonades s’endinsen al mar per abocar aigües grises uns quilòmetres més enllà per sort ben lluny d’allà on érem nosaltres. De les imatges del vídeo cal destacar el congre del principi, ben amagat dins del seu cau, compartint espai amb uns crancs aranya, el ratón que va allunyar-se de nosaltres quan ens vam acostar, les anèmones gegants, l’escórpora poruga que es feia l’estàtua quan acostàvem la càmera, una morena amb força gana, uns impressionants bancs de sards, meros, un cranc ermità força divertit, les anèmones gegants precioses i una estrella de mar blanca ben grossa cap al final d’una immersió rodona.

Immersió #58 – 25/09/2013 – Punta Berrugo – Puerto del Carmen – Lanzarote

Profunditat màxima: 19 m.
Temps total: 44 minuts.

En aquesta darrera immersió vam repetir a Punta Berrugo. Un cop més, amb en Gianni fent d’amfitrió, l’excursió va ser espectacular. De les imatges podem destacar la morena i el congre, que semblaven parella de fet, una anèmona preciosa amb una gamba com a hoste, un abade força maco, les sames, la cabrilla pintada, una bavosa de mar d’un blau elèctric preciós que per desgràcia no va quedar massa ben filmada, els impressionants bancs de peixos, un pop petitó molt graciós però amb cara de mala llet, i finalment, com a gran colofó una mantellina impressionant que ens va fer una demostració de camuflatge davant dels nostres propis ulls i una increïble banc de barracudes amb la qual vam finalitzar, molt a pesar meu, la darrera immersió a Lanzarote.

Conclusió

Sense cap mena de dubte he gaudit d’unes grans immersions a Lanzarote que no oblidaré mai. Les imatges que us mostro parlen per sí soles, i no m’allargaré més sobre elles. Per primer cop he pogut gravar en vídeo, cosa que ens permet copsar la grandesa de l’espectacle marí. A més, he tingut la sort de fer les immersions en un centre de busseig amb qui m’he sentit molt a gust. No tinc cap dubte que hi repetiria.

Cardedeu, 22/10/2013

Illes Medes – L’Estartit – Agost 2012

Com he dit en la pàgina de presentació (El submarinista), com que no faig masses immersions durant l’any, i mentre no en faci de noves, aniré fent entrades d’immersions passades.

En aquest cas parlaré de les dues immersions que vaig fer a mitjans d’agost passat a les Illes Medes, a L’Estartit. Aquesta vegada hi vaig anar amb el José Chacón, ja que des de feia bastant de temps li havia promès una visita a les Medes. D’aquesta manera ell va poder estrenar el seu flamant títol d’Open Waters, mentre que jo tornava prendre contacte amb les sensacions (les bones i les dolentes) de l’experiència submarina, ja que des de feia un any no havia fet cap immersió.

Les immersions les vam fer amb el club Aquàtica de l’Estartit. Des de l’any 2006 faig totes les immersions a les Medes amb ells. El primer cop hi vaig arribar per casualitat, a través de la seva Web, però des de llavors no he tingut mai cap dubte en repetir. Els primers anys, amb en Vicenç Roure i el Jordi Carnicer el tracte era molt casolà i les immersions molt professionals, donava gust anar amb ells, a part de que t’ho passaves molt bé a la barca. Són gent que porten el mar a les venes i es notava. Des de fa un parell d’anys tenen personal contractat que porta la gestió del club, i, tot i que no els conec massa, continuo gaudint d’anar allà, sempre gent jove amb ganes de passar-s’ho bé i fer-ho passar bé a als turistes com nosaltres que anem amb ells. A més les instal·lacions són prou còmodes, el material és de bona qualitat i la barca és molt còmoda per a gent com jo que és més aviat maldestre quan va equipada amb el vestit de neoprè.

En quant a les immersions, en aquest cas, per a mi va ser més aviat un retrobament amb el mar, després d’un any. En general no vaig veure res que no hagués vist mai, però tot i així, com gairebé sempre a les Medes, sense fer massa esforç, veus gran quantitat de vida. Aquesta vegada no vaig fer masses fotografies, ja que vaig estar més pendent del José i de les sensacions de l’immersió que de fer-ne.

En quant al José, no sé si va poder gaudir prou de les seves dues primeres immersions a les Medes…. en mitja hora es va acabar l’ampolla en les dues immersions! … Crec que li hauré de fer un curset accelerat de respiració tranquil·la…..

Immersió #43 – 19/08/2012 – Túnel del dofí – Illes Medes – L’Estartit

Profunditat màxima: 18 m.
Temps total: 40 minuts.

Després de fer esperar els meus companys 10 minuts a l’aigua, primer perquè m’ho vaig prendre en calma, després perquè al darrer moment vaig adonar-me que ni jo ni el José ens havíem posat ploms, al final vaig aconseguir saltar a l’aigua, suant de mala manera perquè no hi havia manera de posar-me el cinturó de ploms ben posat, sota la mirada d’una de les instructores que deuria pensar que era el primer cop que baixava….

Un cop abaix, com sempre les sensacions van millorar, tot i que em va costar oblidar el ridícul de la superfície. En aquesta immersió vam fer el circuit que ens porta a una cova subaquàtica, començant per l’estàtua del dofí. Dins de la cova estava més pendent d’observar com es desenvolupava el José que no pas de mirar res. De fet no vaig veure res, excepte els bonics contrallums que es produexien dins de l’aigua. Un cop a fora de la cova vam veure els habituals neros que hi han en aquella zona, normalment de mida considerable i ben a prop. L’immersió se’m va fer curta, i vaig estar més pendent de recuperar les sensacions habituals dins de l’aigua que d’observar la vida submarina. Vaig tenir temps fins i tot de fer una fotografia al meu company d’immersió, i de que ell em prengués una.

Immersió #44 – 19/08/2012 – Carall Bernat – Illes Medes – L’Estartit

Profunditat màxima: 25 m.
Temps total: 45 minuts.

La segona immersió va ser més interessant. En aquest cas el José i jo vam anar en grups diferents. Aquest cop la preparació va ser molt millor i en poca estona ja estava a l’aigua … tot i això vaig tornar a ser el darrer en saltar!! A dins hi tornàvem a veure gran quantitat de vida, amb els neros com a estrelles convidades. També vaig veure alguna morena, una escorpora, una estrella de mar blanca i una flabellina ben maca. Per desgràcia, però, de les poques fotografies que vaig prendre, la majoria em van sortir mogudes ….

He de remarcar que en aquesta immersió vam tenir una gran variació entre la temperatura màxima i mínima de l’aigua, uns sis graus si no recordo malament. Anaves ben tranquil pensant en el què veies i de sobte et trobaves enmig d’un corrent d’aigua freda que et calava els ossos. Quin fred! En aquest sentit la immersió va ser una mica incòmode. Al sortir, a més, l’aigua s’havia picat una mica i la pujada a la barca va ser una mica complicada.

Conclusió

Un cop més amb la gent d’Aquàtica vam poder gaudir el José i jo de la vida submarina de les Illes Medes, un espai natural que tenim ben a prop de casa i que potser no valorem encara prou. No tenen res a envejar a d’altres llocs del Mediterrani. Aquesta vegada les immersions em van servir per tornar a sentir les sensacions d’estar dins de l’aigua després d’un any sense haver-ne fet cap.

Còrsega – Setembre del 2012

Començo les entrades de les immersions amb les darreres que he fet. Més endavant faré entrades per immersions més antigues, a mesura que vagi tenint temps per anar introduint-les.

Aquest any hem anat la Mercè i jo a Còrsega a gaudir d’uns dies de descans després d’un hivern força dur en el terreny personal. En els dos anys que portem fent vacances junts, fins ara hem buscat llocs on jo pugui practicar immersions.

He de dir que les d’aquest any no han estat les millors immersions que he fet fins ara. Per diverses circumstàncies vam escollir la zona de la capital, Ajaccio, per a fer l’estada més llarga, set dies. Potser per la zona, o pel club de submarinisme que vaig seleccionar (centre de submarinisme Les Calanques) no puc dir que hagi gaudit com altres vegades. També s’ha de dir que en aquella zona abunden punts d’immersió de profunditat superior als 20-25 metres, és a dir, per a nivells avançats, i per tant amb el meu títol d’Open Waters no tenia accés a aquelles immersions, que potser son millors que les que vaig fer.

Tot i això, sempre recordaré Còrsega per ser el lloc on vaig poder divisar dofins de mar en llibertat, una experiència inoblidable i meravellosa que recomano a tothom. A més també he fet algunes fotos interessants que mostraré a continuació.

Immersió #45 – 18/09/2012 – Petit Merou – Ajaccio – Còrsega

Profunditat màxima: 18 m.
Temps total: entre 35 i 45 minuts.

Amb dos companys més i l’instructor, després d’un breu briefing ens vam enfonsar en una zona rocosa ben a prop d’Ajaccio. La primera immersió (Petit Merou) no va tenir massa història. El més interessant va ser observar la quantitat de vida que hi havia i alguns peixos interessants: una morena, un mero espantadís i algunes esponges bastant comuns.

Immersió #46 – 18/09/2012 – Balise de Guardiola – Ajaccio – Còrsega

Profunditat màxima: 18 m.
Temps total: entre 35 i 45 minuts.

En canvi la segona va ser molt millor. Amb un company i amb l’instructor, vam baixar i de seguida vam començar a veure animals interessants: algunes nacres de ben bé dos pams d’alçada, una morena mig amagada, una flabellina a la vora de l’abisme i l’estrella de la jornada, un mol·lusc nudibranqui, crec que anomenat Doris, d’un pam més o menys de mida, amb un espectacular coloració groga i unes banyes blavoses. Pel que sembla són animals verinosos, almenys per als peixos. Si un peix se li acosta per fer-li una mossegada acabarà sent devorat per l’innocent animaló després de rebre una descàrrega de verí. Podeu trobar una descripció molt complerta al blog Mi dama azul

Immersió #47 – 19/09/2012 – Sec St. Michel – Ajaccio – Còrsega

Profunditat màxima: 18 m.
Temps total: entre 35 i 45 minuts.

L’atracció principal de la tercera immersió a Còrsega no va ser dins del mar si no fora. En aquest cas vam anar l’instructor i jo, sols, per la tarda, a una zona a prop de les illes Sanguinaires. Mentre hi anàvem, i quan ja estàvem a prop de la zona d’immersió, ens vam topar amb un grup de 6 o 8 dofins. L’Igor, l’instructor, va posar el motor de la barca al mínim, ens vam quedar gairebé en silenci, mentre a una distància d’uns 10 o 15 metres veiem els dofins sortir i tornar a entrar a l’aigua. Va ser un moment màgic. Només sentíem el so de les onades, el rum-rum del motor i de tant en tant la fressa que feien els dofins al entrar i sortir de l’aigua. Veure aquests animals en llibertat em sembla increïble, i em fa pensar que nosaltres encara tenim la sort de poder gaudir d’aquest espectacle, cosa que potser no podran fer les generacions futures, al ritme de destrucció de la vida que portem. Hi ha països, especialment asiàtics, que encara permeten la pesca de dofins i balenes, animals que poc a poc van desapareixent del planeta. En un o dos segles ens encarregarem de destruir allò que la natura ha trigat milions d’anys en  construir.

Vaig aconseguir fer una foto mínimament bona dels dofins, cosa bastant complicada perquè no sabies mai ben bé per on sortirien, i, de seguida, tornaven a desaparèixer sota l’aigua. Aquí mostro la fotografia on es pot veure una mica el llom d’un dofí i la mateixa fotografia ampliada. En directe els vaig poder veure més de prop del què mostra la fotografia.

A part dels dofins, la immersió no va tenir molta més història. Vaig fer, recordo, una de les pitjors baixades que he fet, per la corda de l’àncora, cap per avall, sense poder acabar de treure l’aire del jaquet, ja que no vaig poder trobar la vàlvula d’aire inferior. Quan vaig arribar abaix ja havia consumit una quarta part de l’ampolla per l’esforç fet en la baixada. El més interessant van ser dues o tres morenes que, com sempre, només treien el cap i et miraven de forma amenaçadora.

Immersió #48 – 20/09/2012 – Le tabernacle – Ajaccio – Còrsega

Profunditat màxima: 18 m.
Temps total: entre 35 i 45 minuts.

La darrera immersió que vaig fer a Còrsega va ser la pitjor. En aquest cas anàvem l’Igor, l’instructor del club de submarinisme, un home que hi anava a fer un bateig i jo. Vam anar a la zona on havíem fet la darrera immersió, aquesta vegada més a prop de la illa gran de les Illes Sanguinaires, l’anomenada Mezzu Mare o Grande Sanguinaire. Mentre ens preparàvem per baixar, una mica lluny i just al costat de l’illa, vam veure com l’aigua s’agitava i saltaven esquitxos en una àrea d’aigua bastant gran. L’Igor ens va dir que eren tonyines probablement.

Igual que el dia anterior, el mar, en aquella part del golf d’Ajaccio, estava una mica encrespat. Quan vam ser abaix i vam començar el camí, ens vam trobar que hi havia corrent i en alguns moments es feia complicat avançar. Quan quedava la meitat de l’ampolla l’Igor va decidir que cancel·lava la immersió, perquè trobava que hi havia massa corrent. Vam anar, llavors, al costat de la illa gran on van poder fer el bateig del l’home que venia amb nosaltres. Jo vaig acabar de gastar l’ampolla que em quedava. L’Igor ens va ensenyar com podíem fer que s’acostessin els peixos sacsejant a l’aigua algun tros de roca, de petxina o de eriçó. Una de les fotografies correspon al moment en que un grup de peixos (potser són Doncella – Giiula ?) que em van venir a menjar a les mans.

Conclusió

Encara que inicialment volia fer mitja dotzena d’immersions a Còrsega, finalment amb quatre ja en vaig tenir prou. Potser en un altre zona de l’Illa hagués tingut més sort, però el cas és que les aigües cristal·lines i l’excel·lent visibilitat em feien tenir grans expectatives que finalment no es van complir del tot. Tot i això m’emporto bons records de l’illa i d’alguns dels moments viscuts a dins i fora de l’aigua. Només amb la visió dels dofins ja hi havia prou motius per fer el viatge.